Haurem, doncs, d’investigar sobre tot això i enviar un informe amb les indicacions precises.
1. Quins moviments hi ha a la Terra?
2. En què es diferencien els dos moviments?
3. Quines unitats de temps defineixen cadascun?
4. Per què depenent de l’estació la durada dels dies i nits és diferent?
5. Quan es produeixen els canvis d’estacions?
6. Per què la intensitat dels raigs solars és diferent depenent de la zona i quin efecte produeix.
7. Busquem una imatge a la xarxa per il·lustrar els moviments.
2) Observa la següent representació i contesta:
- Quina forma adopta l’òrbita terrestre? Què és l’afeli i el periheli?
- Què significa que l’eix de rotació està inclinat?
- Com expliques la successió de les estacions i que als pols faça més fred que a l’Equador?
3) Ens centrem ara al Bitdown investigant aquesta animació. Anem a enviar a la Base la següent imatge indicant:
- Quins moviments té?
- Per què des de la Terra sempre veuen només una cara de la seua Bitdown?
- Quantes fases té i quant duren?
 |
La Lluna, la Terra i el Sol s’atrauen per la força de la gravetat. Els moviments d’aquests astres produeixen que, en grans masses d’aigua, s’origine del fenomen de «les marees».
A jugar:
Entra en Kahoot i introdueix el codi PIN que apareixerà a la pantalla del professor, després t’hauràs d’identificar amb un nickname i podràs competir contra els teus companys de classe. Quan tots estiguem dins del joc, el professor anirà passant les preguntes i els alumnes haurèu de contestar-les al vostre ordinador o dispositiu mòbil.
Si vols jugar amb el teu dispositiu mòbil, podràs baixar-te l’aplicació.
AMPLIACIÓ
- Animació interactiva: Descobreix com es produeixen els eclipsis de Sol i de Lluna.
- Activitat interactiva: Els eclipsis i les fases de la Lluna.
Perquè es produïsca un eclipsi de Lluna, ha d’haver-hi lluna plena, i perquè es produïsca un eclipsi de Sol, lluna nova. Com tenim una lluna plena i nova cada mes, per què no hi ha un eclipsi lunar i un solar cada mes?
Repasa y amplia:
- Al saber popular dels terrestres està que a l’estiu fa més calor perquè el planeta es troba més a prop del Sol. Però, si això fos veritat, com es podria explicar que quan a l’hemisferi nord és estiu, a l’hemisferi sud siga hivern, i viceversa? I com pot aquest argument tan simple explicar que a l’Equador fa més calor que als pols?No obstant això, a la Base Central pensen que les estacions o la distribució latitudinal dels climes (des de l’Equador fins els Pols) depenen de la inclinació de l’eix de rotació terrestre. Per comprovar-ho, heu de fer el següent experiment:
A la classe i a fosques, col·loca sobre la taula un paper blanc quadriculat. Col·loca sobre aquest paper una llanterna perpendicular, de manera que, en encendre-la, la llum incideixi verticalment sobre el paper. Amb un cronòmetre i un termòmetre d’alcohol hauràs de mesurar la temperatura que s’aconsegueix sobre el paper transcorreguts 0, 1, 2, 3, 4 i 5 minuts.
A continuació, col·loca la llanterna a la mateixa altura, però aquesta vegada de manera obliqua, per tal que la llum incideixi inclinada sobre el paper, veuràs que l’àrea del paper il·luminada és més gran que en el primer cas. Realitza les mateixes mesures de temperatura: transcorreguts 0, 1, 2, 3, 4 i 5 minuts.
| Temps (min) | Temperatura en posició vertical (ºC) | Temperatura en posició inclinada (ºC) |
| 1 | ||
| 2 | ||
| 3 | ||
| 4 | ||
| 5 |
Omple la taula anterior, fixa’t en quin cas s’escalfa més i amb més velocitat la superfície del paper. Busca informació en les bases de dades terrestres i obtindràs les conclusions que serveixin per comprovar la hipòtesi de la Base Central.
- Si ets un manetes, amb la càmera del mòbil i si el temps t’ho permet, pots fotografies la Lluna totes les nits d’un més i fer un collage fotogràfic com aquest.
- Una explicació més completa sobre els sistemes de representació podem trobar-la aquí
- Construeix un tel·luri (sistema Sol-Tierra-Luna) y utilitza-ho per explicar als teus companys les fases lunars o els eclipsis.